«Avui parlo de la terra…»

Segimon Serrallonga

[AVUI PARLO DE LA TERRA…]

Ningú no ens pasta de nou de terra i fang
Paul CELAN (A. POUS)

Avui parlo de la terra,
parlo dels qui som.
Parlo, parlo i parlo,
pastat de terra i fang.

Parlo del conjur tremend
d’aquest Ningú.
Pel damunt corren les boires, pel damunt,
d’un roig més pujat que suara.
Xop de desig.
Xops de desig, han florit els rocs
al teu encontre.
Enmig, tothom:
homes besats, dones besades
pel vent somort;
perduts i perdudes
en les veus més perdudes.
A baix, a dalt, tot i Ningú.

Florim ja d’esma. Florim
contra. Florim.
Pugen dels rocs, pastats de terra i fang,
infants de pedra, esmicolats, i
floreixen
al teu encontre,
vastitud dels segles, Vastitud.

Que facin versos, que en facin fins dalt, que en facin.
Tot tira avall, tot se’n va enrere.
Només esclata
eternament, miserablement aquí
la Flor. Només la Flor floreix. Només la Flor.

Nota: «Avui parlo de la terra…» és un poema inèdit de Serrallonga que es conserva al Fons Segimon Serrallonga de la Biblioteca de la UVic en dos testimonis (FSS A2.1.8.e, f. 47 i FSS A2.1.8.e, f. 48). Editem a partir de FSS A2.1.8.e, f. 47, un mecanoscrit sense esmenes que recull les de FSS A2.1.8.e, f. 48. En el manuscrit del testimoni editat, al marge inferior del full, s’hi llegeix la següent anotació: «Esborrany, per a Joan Sunyol, de flor a flor, | Serrallonga | 4 set 79». [JCM]