Pel que fa a la poesia, el problema principal és si acceptar o no
que I’existència d’això que en diem realitat equival, de fet, a sotmetre-s’hi. Quan el poeta fa com si la realitat no existís, aquesta li actua a manera de substrat que, mitjançant uns artificis, provoca I’eclosió de la realitat poètica, les veus de I’inconscient, les dels déus, o sigui, el silenci del no-res.