Ulls de Glaç

Ulls de glaç. Obra guanyadora del XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, 2016.

Ulls de glaç es divideix en cinc parts: dos pròlegs, un epíleg, i les dues parts centrals que en si mateix configuren el nucli dur del poemari. Hi ha quatre grans temes que s’hi apunten: la mort, l’eros –o dialèctica entre jo / tu– la memòria –la impermanència de les coses en relació al temps– i el viatge –entès aquest darrer en un sentit simbòlic i també com a metàfora de la vida. De fet, hi ha alguns títols que remeten a topònims («Ganges», «Delfos» o «Gal·lípoli») i, en aquest context, recalcar que les datacions són importants en ubicar el poema en una coordenada geogràfica –és el cas d’«Antilogia» en relació a l’Àsia Menor. D’altra banda, hi tenen un paper rellevant els indrets –o naturalesa dels llocs– que determinen, de manera al·legòrica, títols com «Utopia» –o «no lloc»–, «El pont de la memòria» «Oasi», «L’àgora» o «Istme». Poemes que ben sovint relaten la vulnerabilitat de l’home enfrontat a un entorn hostil, en contrast a la voluntat humana d’esdevenir més enllà de la pura contingència. No debades, així resen els primers versos d’«Això és un home»: «Camins de cendra, terra al sòl clavada, / com clavat es troba l’ésser que camina / sobre un erm cosit a nafres».

Destí i Llibertat, un viatge que l’home enfila entre dos pols en oposició complementària. Un llarg itinerari on la vida i la mort es confronten en l’ésser poètic. En aquest sentit, el concepte de camí juga un paper central a Ulls de glaç i, així mateix, la relació entre els mots clau i les nocions fonamentals que travessen l’obra en el seu conjunt.

Jordi Solà Coll, és poeta i antropòleg