Atemkristall (Cristall d’alè)

Atemkristall (Cristall d’alè) és un cicle emblemàtic de Paul Celan compost de vint-i-un poemes. Va ser publicat per Brunidor —a Vaduz, Liechtenstein— el 23 de setembre del 1965 en una edició de bibliòfil i amb vuit gravats de Gisèle Celan-Lestrange. El poeta el reprendria pràcticament idèntic com a primera part del llibre Atemwende (Gir de l’alè), el 1967. Va ser aquella mateixa tardor del 1965, marcada per aquesta col·laboració artística entre home i dona, que la parella es plantejà separar-se, almenys temporalment. Les fortes tensions i els greus conflictes que vivien, produïts per l’agreujament de les crisis psicològiques de Celan, feien gairebé impossible una vida en comú. El cert és que el poeta ja afirmava aquí d’una manera rotunda i gairebé enriolada la preferència per una parella que no li fallarà mai: el seu alter ego, anomenat Tu.

És tal volta per la seva centralitat i per la seva rodonesa —però sobretot per poder manifestar la seva oposició a les lectures de Peter Szondi— que el filòsof Hans-Georg Gadamer va escollir aquest cicle per comentar-lo poema per poema, en un llibret que, fins no fa gaire, era d’obligada referència acadèmica. Ara, en una primícia editorial, Jean Bollack posa en pràctica l’anotació breu com una rèplica a l’hermenèutica filosòfica gadameriana, i Arnau Pons el secunda en una operació filològica que té tota la pinta d’un manifest intempestiu sobre l’art de llegir.

Gairebé vint anys després de la seva publicació a Negranit, el Cristall d’alè torna a caminar. Però també la veu de Jean Bollack (Estrasburg, 1923; París, 2012).