Aquest cor

INTRODUCCIÓ A AQUEST COR

Aquest Cor ens agermana amb els batecs, sempre incessants i enigmàtics, de l’existència. Ens posa en contacte directe amb la mesura de totes les coses i el desvari de totes les passions. Es tracta d’anar tatuant sobre la pell blanca de la vida els misteris i les revelacions. Allò que porta camí de convertir-se en mite o llegenda. No cal anar a l’encalç de la raó. No cal perseguir l’enteniment. Tanmateix, la veritat absoluta no existeix. A més de travessar fronteres físiques i abastar noves latituds –Praga, Lisboa, París, Hamburg, Cannes…-, aquest poemari ens introdueix en el territori, sempre temptador i suggerent, de la recerca del desig. Cal desentranyar els interrogants que la vida ens imposa al llarg del camí. Al cap i a la fi, no som altra cosa que herència i experiència. Instint i atzar. Record i desmemòria. També, és clar, es tracta d’una lluita incessant contra l’oblit. Ens trobam enfront d’un viatge que ens porta a les profunditats, plenes de llum i de tenebra, reblertes d’anhels i de quimeres, de l’ànima d’un esperit errant. Una odissea cap els raigs i les ombres d’un cor salvatge, atent als flagells i les carícies de cada dia i cada nit. Aquest Cor viu, i perviu i es regenera, enèrgic i palpitant, perquè els somnis i els amors mai no deixin de ser patrimoni dels dies ni herència dels homes. Aquest Cor és la vida en estat pur. Un quadern de bitàcola. El diari d’aquell que habita entre les runes de la incertesa i el dubte. Però també d’aquell que es mostra segur i coratjós. I encara d’aquell altre, qui sap si il·lús o temerari, que pretén resistir per mitjà de les paraules. Romandre entre els mots. Existir sempre, sempre, sempre…

Pere Joan Martorell