Opinió

Testimonis de l'instant: el poeta es llegeix ell mateix

LLuís Solà

Copieu l'enllaç: https://vimeo.com/reduccions

L’artista Toni Casassas va incorporar per primera vegada fragments de poemes de Lluís Solà dits pel mateix Lluís Solà a On són les claus? (2011), un relat poètic i visual sobre la malaltia mental. D’aleshores ençà, l’interès de Casassas per la figura del poeta s’ha posat de manifest en pel·lícules com Lluny de tot el que és lluny (2012) i Remembrança (2015) on, amb més o menys intensitat, apareixen fragments dels seus textos o el poeta mateix en situacions diverses. Amb tot, no és fins l’any 2016 que, coincidint amb la publicació de Poesia completa, l’artista realitza, en col·laboració amb la guionista Carlota Casas, el documental La vida silenciosa centrat en l’obra i en la trajectòria de l’escriptor vigatà.
A més de La vida silenciosa, doncs, recollim aquí d’altres poemes o fragments de poemes enregistrats per Toni Casassas en llocs, situacions i temps diferents i que il·lustren la complicitat entre la paraula i la imatge –el poeta i l’artista– a través del temps.
Finalment, incloem també un muntatge audiovisual inèdit de la fotògrafa i videoartista Àngels Jordà que, des d’una mirada força més íntima i familiar, construeix un cànon doblement eloqüent sobre la base del poema «La tardor».
I si qui escolta o llegeix un poema es llegeix ell mateix, aquests enregistraments esdevenen sobretot testimonis d’instants únics i irrepetibles on Lluís Solà, l’home de les paraules, es llegeix ell mateix.

      Carlota CASAS, Toni CASASSAS i Pep PARÉ