«Avui parlo de la terra...»

Segimon Serrallonga

[AVUI PARLO DE LA TERRA…]

Ningú no ens pasta de nou de terra i fang
Paul CELAN (A. POUS)

Avui parlo de la terra,
parlo dels qui som.
Parlo, parlo i parlo,
pastat de terra i fang.

Parlo del conjur tremend
d’aquest Ningú.
Pel damunt corren les boires, pel damunt,
d’un roig més pujat que suara.
Xop de desig.
Xops de desig, han florit els rocs
al teu encontre.
Enmig, tothom:
homes besats, dones besades
pel vent somort;
perduts i perdudes
en les veus més perdudes.
A baix, a dalt, tot i Ningú.

Florim ja d’esma. Florim
contra. Florim.
Pugen dels rocs, pastats de terra i fang,
infants de pedra, esmicolats, i
floreixen
al teu encontre,
vastitud dels segles, Vastitud.

Que facin versos, que en facin fins dalt, que en facin.
Tot tira avall, tot se’n va enrere.
Només esclata
eternament, miserablement aquí
la Flor. Només la Flor floreix. Només la Flor.



Nota: «Avui parlo de la terra…» és un poema inèdit de Serrallonga que es conserva al Fons Segimon Serrallonga de la Biblioteca de la UVic en dos testimonis (FSS A2.1.8.e, f. 47 i FSS A2.1.8.e, f. 48). Editem a partir de FSS A2.1.8.e, f. 47, un mecanoscrit sense esmenes que recull les de FSS A2.1.8.e, f. 48. En el manuscrit del testimoni editat, al marge inferior del full, s’hi llegeix la següent anotació: «Esborrany, per a Joan Sunyol, de flor a flor, | Serrallonga | 4 set 79». [JCM]

La teranyina

Autor: Tonko Maroević
Traducció: Pau Sanchis

LA TERANYINA

A Gordan Lederer, càmera i amic

 

A primera fila, sota els colps constants de les bales

entre combatents resoluts, defensors armats

(tots igual d’amenaçats per un perill compartit)

en comptes del fusell, portaves la càmera

 

i enregistraves escenes de trets i la violència,

esguards panoràmics i primeríssims plans.

De sobte t’ha entrat en quadre una aranya

amb la seua tela i has premut el disparador.

 

Ha romàs a la cinta una densa xarxa de fils transparents,

teixits radialment i units després per la vora

que semblava el blanc d’una diana

que potser reclamava que encertaren el centre.

 

Has caigut ferit. El que estava a l’altra

banda no havia estat més ràpid, però la pressió del seu índex

ha engegat una seqüència d’efectes homicides

mentre el teu moviment només n’havia donat testimoni.

 

Ara ja poden dir que l’aparell al teu muscle

semblava una arma, un llançaflames o granades,

poden afegir a les mentides la impostura

perquè han decidit no transportar un ferit de mort,

 

però no poden desmentir que tu no amenaçaves

ni llançaves res, sinó que enregistraves imatges reals,

i havies reconegut l’estratègia de la trampa viscosa,

evident com la teranyina a contrallum.