«Has d'aprendre a embogir serenament»
Lluís Solà

Has d’aprendre a embogir serenament,
amb paciència, sense rancúnia,
ara que la tardor ja s’ha acabat
i que la llum dins la llum s’oculta.
Has d’aprendre a embogir sense enfarfecs
a les andanes del capvespre,
mentre passen les ombres sense pes
i fent tentines
i van al lloc que mai ha vist ningú.
Has d’aprendre a embogir sincerament
ara que no et roman sinó la branca nua
i el trontoll de l’arrel.
Has d’aprendre a fer-te pidolaire
de la pobresa i a deixar el que tens
i el que no tens, entre la mel de la darrera poma
i la sal que la fosca et peix.
Ara ets ciutat sense carrers ni portes,
cabana on jauen sorra i vents.

Llegint Plató

Autor: Jorie Graham
Traducció: Francesc Codina i Dídac Pujol

LLEGINT PLATO

Aquesta és la història
d'una bella
mentida, allò que s'esmuny
entre els meus dits,
els teus dits. És hivern,
és lluny

en l'expectativa
de vida.
Cap nu, amb una
camisa bruta,
callat, el meu amic
fabrica

esquers, una afició. Amb mosques
tan petites
que fa servir pinces
i lupa.
Han de ser
tan creïbles

que són de debò —antenes,
tentacles,
vius i frisosos
com una cosa
que s'ofega. El cor
li batega salvatge

a les mans. És
encegador
i qui el perdonarà
en el seu minúscul
jardí? Per fabricar-les
fa servir pèl,

de cérvol, que és buit
i sura.
Més enllà de la mort i la vista,
aquesta és
una bona pensada, allò que aplega
els dies sense solta

i els mena. Millor que el record. Millor
que l'amor.
Ja està, un ham
sota cada parell
d'ales, i és Primavera,
i els homes

'patollen pel llit del riu
a l'alba. A dalt,
els estels encara connecten
llurs bèsties afamades.
Aviat s'hauran atipat
i marxaran. Mentrestant

riu amunt, riu avall, imaginem, viu
en l'aire,
en carn, en un blau
eixam de
mosques, el coneixement
del gràcil

cérvol com saltironeja
per la superfície.
Desmembrat, remembrat,
finalment
amb vida. Imaginem
el cos

del qual tots ells
havien format part,
aquests homes en la gerda
verdor de les ribes
que proven d'esmunyir-s'hi
i confondre's

amb el món natural.
 

Opinió

Testimonis de l'instant: el poeta es llegeix ell mateix
LLuís Solà

Copieu l'enllaç: https://vimeo.com/reduccions

L’artista Toni Casassas va incorporar per primera vegada fragments de poemes de Lluís Solà dits pel mateix Lluís Solà a On són les claus? (2011), un relat poètic i visual sobre la malaltia mental. D’aleshores ençà, l’interès de Casassas per la figura del poeta s’ha posat de manifest en pel·lícules com Lluny de tot el que és lluny (2012) i Remembrança (2015) on, amb més o menys intensitat, apareixen fragments dels seus textos o el poeta mateix en situacions diverses. Amb tot, no és fins l’any 2016 que, coincidint amb la publicació de Poesia completa, l’artista…

El llibre

Ulls de Glaç
Jordi Solà Coll

Homenatge a Paul Celan

I
Un no-res adés
creixent enlloc,
no-res la Rosa
omple
en extingir-se.

II

Absurdament i lenta, les hores
em defugen. Mirall de cendra:
mai dues vegades la mateixa imatge.

III
Anhelo ser només esperit ingràvid
i fins i tot goso pensar:
sóc claror en la paüra.

Ulls de glaç. Obra guanyadora del XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, 2016.

Últim número

Reduccions 110-111

Setembre 2018
Coberta: Joan Furriols
ISSN: 0214-8846
352pàgines
28€

Notícies